ESTÀ ENNUVOLAT (poemari “Mare in itinere” -Plecs de la paraula 4- . Edicions Babilonia.)

Els núvols es posen
sobre les muntanyes
a prop de la mar
i ennuvolen també els sostres d’uralita
que es veuen des del tren.
Gent grisa que puja i baixa,
com el cel
i el sol
tímid
esperant l’alba.
Jo t’espere,
tu m’esperes,
nosaltres t’esperem.
Així és la vida,
una andana de rodalia
on tots esperem
algun dia,
a trenc d’alba.

-Lola Camps

Anuncios