LA CANÇÓ DE LES BALANCES

Doncs era un rei que tenia

 el castell a la muntanya,

 tot el que es veia era seu:

 terres, pous, arbres i cases,

 i al matí des de la torre

 cada dia els comptava.

 

La gent no estimava el rei,

 i ell tampoc no els estimava,

 doncs de comptar en sabia,

 però amor no li’n quedava.

 Cada cosa tenia un preu,

 la terra, els homes, les cases.

 

Un dia un noi del seu regne

 vora el castell va posar-se,

 i va dir aquesta cançó

 amb veu trista però clara:

 

Quan vindrà el dia en què l’home

 valgui més que pous i cases,

 més que les terres més bones,

 més que les plantes i els arbres.

 Quan vindrà el dia en què a l’home

 no se’l pese amb les balances.

 

El rei va sentir el noi,

 el va fer agafar i amb ràbia

 va ordenar que li donessin

 cent cinquanta bastonades,

 i a la torre el va tancar,

 castigat a pa i aigua.

 

Però el poble encara sap

 la cançó de les balances,

 i quan s’ajunten els homes,

 rient i plorant, la canten.

-Josep Mª Carandell

Anuncios