L’OBSCÈ

Le regard fixe dans une solitude d’encre.

 PAUL ÉLUARD

Unes llàgrimes de cera roent

 cauen damunt dels fulls del periòdic

 que he estès a terra, just on un soldat

 custodia, quiet com un molló,

 un grapat de cadàvers. I l’espàtula

 es paralitza enlaire. No pels morts,

 obscurs i bells, ni pel posat de plom

 que el dur mester de guerra sol·licita,

 sinó per la delectança, allà a sota

 dels meus genolls, amb què el milicià

 mira la càmera, l’obscenitat

 amb què ignora la mort dels altres homes.

 

Amb un rampell de fúria, l’agafe

 en un manyoc, el diari, i l’enfonse

 en el vaixell escaldat de la cera.

 I així, per un atzar desventurat,

 l’acte quotidià de depilar-me

 es converteix en ofensiva bèl·lica

 de conseqüències imprevisibles.

-Maria Josep Escrivà

 

Anuncios